El son és un fenomen de reparació, un dret i un deure imprescindible per a la salut, doncs si és anormal deixa de ser reparador i això té conseqüències clíniques. Lligada al desenvolupament de la síndrome d'apnees durant el son (SAS), la patologia del son ha crescut d'una manera exponencial en els últims anys.

telemedicina
Monique C Suarez i Josep M Montserrat. Unitat disciplinària de patologia del son. Hospital Clínic de Barcelona

El son és un fenomen de reparació, un dret i un deure imprescindible per a la salut, doncs si és anormal deixa de ser reparador i això té conseqüències clíniques. Lligada al desenvolupament de la síndrome d'apnees durant el son (SAS), la patologia del son ha crescut d'una manera exponencial en els últims anys. El SAS ha fet que altres aspectes del son emergeixin amb força (insomni, trencant el binomi son/salut (cronobiologia) i la síndrome de cames inquietes). Tot això implica un problema de salut pública greu amb uns costos difícils de sustentar.

Per optimitzar el treball en el SAS s'ha optat per tres solucions: equips simplificats de diagnòstic, el treball en xarxa i la telemedicina. La utilització d'equips simplificats és una realitat, ja que fins fa poc temps es treballava amb la mateixa metodologia de fa 50 anys o més. No obstant això, els altres dos aspectes són més problemàtics. No s'ha aconseguit un autèntic treball en xarxa en molts hospitals i l'ús inadequat de la telemedicina pot generar problemes. És el que podríem anomenar "la síndrome de l’obstruccionisme tecnològic" els símptomes de la qual serien: 1) Equips i programari complexos, seria ideal la contribució de professionals i empreses per rebre i administrar la informació d'una manera pràctica que permeti manejar grans grups de pacients; 2) Falta de personalització, és imprescindible una adequada selecció de pacients, malalties i fins i tot sistemes sanitaris. Cal tenir en compte que s'han descrit estudis amb baixa eficàcia de la telemedicina i fins i tot podria ser perillosa en certs casos; 3) Cost efectivitat, els estudis no estan clars en quant al guany pel sistema sanitari ni per al pacient; 4) Falta d'aprenentatge de professionals i pacients. Per exemple, la telemedicina ofereix la possibilitat de visites més curtes però més freqüents en el cas del tractament del SAS amb CPAP especialment durant el primer mes.

Si es resolen les problemàtiques citades a dalt, la telemedicina és molt útil. Permet i pot simplificar el procediment diagnòstic, evitar que el pacient es desplaci (amb els seus consegüents avantatges), millorar el seguiment tecnològic especialment amb els nous sistemes de transmissió telemàtica dels senyals des dels equips i pels pacients les Apps representen una ajuda inestimable per contactar d'aquesta forma amb els professionals. El telèfon, sobretot, i també les videoconferències són bones opcions comunicatives. És a dir, un SÍ a la telemedicina utilitzada adequadament, i  tenint sempre al cap les següents paraules clau: personalitzar (pacients i entitats), entendre i simplificar.

Per saber-ne més:

  1. Singh J, Badr MS, Diebert W, Epstein L, Hwang D, Karres V, Khosla S, Mims KN, Shamim-Uzzaman A, Kirsch D, Heald JL, McCann K. American Academy of Sleep Medicine (AASM) position paper for the use of telemedicine for the diagnosis and treatment of sleep disorders. J Clin Sleep Med 2015;11(10):1187–1198.
  2. Mukherjee S, Patel SR, Kales SN, Ayas N, Strohl KP, Gozal D, and Malhotra A; on behalf of the American Thoracic Society ad hoc Committee on Healthy Sleep. An Official American Thoracic Society Statement: The Importance of Healthy Sleep Recommendations and Future Priorities. Am J Respir Crit Care Med 2015, 191 (12): 1450–1458.
  3. Grupo de investigación en el sueño del Hospital Clínico y Provincial de Barcelona (http://www.ciberes.org/grupos/grupo-de-investigacion?id=17858) Autor de correspondència: Monique C. Suarez. Email: MCSUAREZ@clinic.ub.es